La REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ, fou fundada l’any 1903 per l’arquitecte tarragoní Sr. Ramon Salas i Ricomà. És una de les Entitats amb més pes específic dins la Setmana Santa Tarragonina tant pel nombre de confrares que la formen com per les iniciatives i activitats culturals i socials que desenvolupa.
Està integrada per associats i associades distribuïts en seccions tals com la d’Aspirants, en la qual s’agrupen els nois i noies menors de setze anys, i la de Maries del Calvari. A part d’aquestes Seccions, existeixen, formats íntegrament per socis de la Germandat, un grup de Germanes i Germans Portants (Dels passos i del sant Crist), un Cor i una Banda d’Aspirants i una Banda de Cornetes, timbals i gaites, que, donen un major lluïment als actes tradicionals de la Setmana Santa que organitza o en els quals participa la Germandat.
El més important patrimoni de la Germandat, el formen els tres passos o misteris, que són: «Jesús Natzarè» realitzat per En Josep Rius l’any 1907 i restaurat l’any 1940 per En Salvador Martorell; «El Cirineu» o «Primera Caiguda» obra d’Antoni Parera executada l’any 1930 i «Jesús és despullat de les seves vestidures», treball d’Agustí Ballester realitzat l’any 1961. Són autèntiques obres d’art de la imatgeria tarragonina amb un reconegut valor històric-artístic. Els dos primers, van ser guardats, al llarg de molts anys, en els baixos d’un immoble del Carrer de les Escrivanies Velles, actual seu del Col·legi d’Enginyers, i van resistir els danys de la Guerra Civil, El Natzarè, és l’únic dels misteris actuals que sempre va ser portat a espatlles.
Des de la segona meitat de la dècada del 1980, i per necessitat de deixar el local d’Escrivanies Velles, la Germandat ha hagut de fer un important esforç per restaurar i rehabilitar l’església de Sant Miquel del Pla de Tarragona, on s’hi ha ubicat molta part de la infraestructura logística i, on es porten a terme els principals actes de caire cultural i social que s’organitzen. Avui en dia s’hi troben instal·lats i exposats, els tres misteris de la Germandat i s’hi realitzen alguns actes propis de la Setmana Santa, i actes culturals al llarg de l’any. Tot i el seu avançat estat de recuperació la totalitat del seu condicionament no han estat del tot acabat.
L’església de Sant Miquel del Pla de Tarragona, deu el seu nom al lloc on es troba (el pla que quedà format amb la construcció del Fòrum provincial romà), està situada al nucli antic de la ciutat, i amb accés des de la petita plaça que porta el seu nom i envoltada pels carrers d’en Gai, del Notari Albinyana i per la part posterior la nova plaça sorgida de l’enderroc dels habitatges allí existents, nomenada la Plaça dels Natzarens. L’edificació actual correspon al segle XVIII i consta d’una nau central amb volta de canó a la qual es disposen en sentit longitudinal un seguit de capelles, que formen un conjunt quasi rectangular d’uns 26×17 metres, completat amb una sagrista en forma de L al costat dret de la l’altar major.
La indumentària la dissenyà el propi fundador Sr Salas. Va concebre una vesta d’estil sobri, de color negre amb un pitet de vellut i una cucurulla cònica del mateix color. En el cas de les Maries del Calvari i les aspirants noies el negre del pitet i cucurulla es substituí l’any 1985 per un pitet de color or vell i pels membres del Cor d’Aspirants aquest mateix pitet és de color blanc. El negre general de la vestimenta es veu alterat només pel cordó vermell lligat a la cintura i per la medalla amb un cordó també vermell. Originàriament la medalla era una creu també vermella. Finalment els guants que són de color blanc en el cas dels aspirant i negres en el cas dels congregants.
Reial Germandat de Jesús Natzarè 